El transcurs de la vida humana implica afrontar canvis d’etapa unes quantes vegades. Canvis previstos o imprevistos, triats o imposats, desitjables o aterridors, encoratjadors o neguitejadors.

No deixa de ser curiós que allò sobre què no podem actuar —el que va passar temps enrere— incideixi de tantes i tan diverses formes sobre el nostre ésser actual. Cerquem una perspectiva lúcida i analítica sobre el passat. Pacificar i assumir el que ha succeït és clau per a continuar vivint amb llibertat.

Sabem que som éssers mortals. Tanmateix, no resulta tan senzill poder parlar a fons sobre tot el que implica i com ens afecta aquesta condició de la vida humana. Una perspectiva filosòfica, una dosi de reflexió, sens dubte contribueix a capacitar-nos per a viure millor la malaltia i la mort, pròpies o de la nostra gent propera.

Reconeguem que no és tan senzill que les relacions flueixin amb suavitat. Les habilitats relacionals estan molt vinculades a la capacitat de coneixement i comprensió que tinguem respecte a nosaltres mateixos i als altres. Si l’univers de les relacions se’t fa un laberint, intentem traçar algunes vies que duguin a una sortida.

Acostumem a dir que de tot s’aprèn. Però no sempre sabem com extreure l’aprenentatge d’allò que ha passat. Les situacions adverses, les decepcions, fracassos o frustracions poden esdevenir una gran font de creixement si sabem fer-ne la lectura apropiada i aprofundir en el coneixement.

«Tot va malament.» «No tinc ni idea d’on sóc o de què em passa.» Qui no passa per aquí algun cop? Aquestes sensacions acostumen a ser la porta d’entrada a un procés. Però el primer pas és una clarificació que permeti desembullar allò que ens duu a afirmacions absolutes que, de fet, no es corresponen amb la realitat.