“Sí, però…” és massa sovint la resposta que donem quan ens demanen si estem bé, si estem contents, si som feliços. Pot estar relacionada amb nosaltres mateixos (com som, en quina etapa vital estem, alguna limitació…), amb els altres (pares, germans, parella, fills, companys…), les circumstàncies (mitjans de vida, entorn social…). Pot venir de temps enrere (ressentiments, errors, culpes…) o tenir relació amb el futur (la vellesa, la mort…).
De vegades, aquests “però” se’ns fan tan grossos a les mans que fins arriben a enterbolir el conjunt de la nostra vida. Acaben sent una pedra a la sabata que no ens deixa caminar còmodes ni tranquils; fins i tot poden acabar fent-nos una ferida!
Igualment, quan ens movem en entorns on coincidim amb força persones, de vegades detectem que hi ha coses que grinyolen, però que no sabem acabar d’identificar o gestionar en la relació. Volem actuar adequadament en l’atenció a cadascú, però de vegades ens falten eines per a fer-ho.
Afrontar alguns dels temes que són al rerefons de les recances en la vida concreta que es té, és una bona inversió tant pel que ens afecta personalment, com per la formació que ens permetrà un millor desenvolupament de la nostra vida acompanyant altres persones. És camí vers una vida en pau i joiosa.
Deixa un comentari