Quan parlem de solidaritat, el pensament de seguida se’ns en va cap a accions de proximitat al sofriment dels altres. Ens solidaritzem amb víctimes de catàstrofes naturals, d’atemptats terroristes, de la injustícia estructural… Com algú va dir ben encertadament, “la solidaritat és la tendresa dels pobles”. Però aquesta és només una de les cares de la solidaritat.
Quan es col·loca el fonament per a la solidaritat en el simple fet d’existir —segons els postulats del realisme existencial—, s’estableix un tipus de vincle entre les persones no solament en situacions de necessitat o patiment, sinó en tot moment i circumstància de la vida.
Ens descobrim germans en l’existència els uns dels altres. Això defineix una mirada sobre la realitat i marca un estil de viure que afectarà totes les nostres relacions —familiars, amicals i socials— i, evidentment, l’ètica que se’n deriva. Vista així, la solidaritat existencial és una mena de calidoscopi que ofereix múltiples formes i colors segons la parcel·la de vida que s’abordi.
Viscuda a l’extrem, la solidaritat existencial implica una certa mística de la solidaritat, un sentir-se agermanat amb els altres que implica una experiència de radical humanitat.
Curs de 8-10 hores.
Sol·licitar més informació
Deixa un comentari