Go to Top

Repte i do de la vida compartida

Som éssers socials. Necessitem anar pel món amb altres i en gaudim. Però el nostre temps evidencia les conseqüències d’haver fomentat un fort procés d’individualització. El «nosaltres» és una realitat per la qual cal vetllar, que hem gestar i fins constituir, segons la dimensió de la vida humana a què afecti. Convé desmuntar falses incompatibilitats entre el jo i el nosaltres, que s’han popularitzat fins a esdevenir un lloc comú mancat de fonament i raó de ser.

El tresor de l’existència, de la vida, és per a ser compartit. Només així arriba a plenitud. I com tot art, la vida compartida demana aprenentatge i habilitat.

A més, tot tresor, per valuós que sigui, perd alguna cosa de la seva força i sentit si es tanca en una cambra cuirassada que impedeix que molts en gaudeixin. La bellesa, en la forma que sigui, és per a contemplar-la, gaudir-ne, compartir-la, difondre-la… El sentit de tota llum és poder il·luminar.

Fer de la vida una obra d’art és, també, una tasca col·lectiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *